L’osteopatia va ser originalment desenvolupada a finals de segle XIX pel doctor Andrew Taylor Still, metge nord-americà qui va observar l’estreta relació entre tots els elements del nostre cos, anant del més subtil al més dens. Va veure que la disfunció d’algun d’aquests elements podia tenir repercussions en l’àmbit de la nostra salut global.
L’Osteopatia Bioenergètica Cel·lular (OBC)
Destaca la importància de l’impacte emocional en la nostra salut global, i del funcionament dels mecanismes de protecció enfront d’aquests impactes, situats al cor. Aquests mecanismes es desenvolupen a partir del Pericardi que no és més que un conjunt de membranes molt resistents que emboliquen, protegeixen i fixen el cor en el mediastí. El nostre cor és l’òrgan vital per excel·lència. I també és el receptor i catalitzador de la nostra vida emocional i espiritual. Davant la por o qualsevol altre tipus d’amenaça és el Pericardi qui reacciona retraient-se, permetent així que el cor segueixi bombejant per mantenir-nos en vida.
La importància del PERICARDI.
Per les seves múltiples insercions anatòmiques i neurofisiològiques, qualsevol reacció del Pericardi afecta extensivament a tot el nostre organisme. El Pericardi està íntimament lligat al cor, al diafragma, a les pleures, la tràquea, l’esòfag, l’entrada de l’estómac, les principals vies arterials i venoses, el centre frènic (responsable de la respiració), el gangli estrellat (clau en la regulació del sistema nerviós neurovegetatiu), la base del crani, les membranes intracranials, les glàndules Tiroides i Timus; posseeix a més nombrosos lligaments que l’uneixen directament a la columna vertebral des del sacre fins a la base del crani.
A part de les seves relacions anatòmiques i neurofisiològiques, el Pericardi-Cor és una peça essencial per a la comprensió i evolució de l’ésser humà. És en el Pericardi-Cor on és «reuneixen» el cos i l’ànima permetent en aquesta unió la manifestació de l’Esperit.
Montserrat Gascón.